Joan Monné (escriptor)
Joan Monné (Perpinyà, Rosselló, 1838 - Saint-Loup, 1916) fou un poeta provençal.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1838 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
Mort | 1916 (77/78 anys) Marsella (França) |
President La Freirié prouvençalo (oc) | |
1905 – 1908 | |
Majoral del Felibritge | |
1881 – | |
Dades personals | |
Activitat | |
Ocupació | poeta, contrôleur des Ponts et Chaussées (fr) , felibre, escriptor, contrôleur des chemins de fer (fr) |
Nom de ploma | Clemènço de Marsiho Felibresso Clemènço Magali |
Participà en | |
1905 | La Freirié prouvençalo (oc) |
Premis | |
Va ser president de l'associació polític-literària Freirie-prouvençalo i director del Bulletin dou Felibrige.
Entre les seves obres principals es compten: Lou Brou d'atangié, Casau, drama en conc actes i en vers: Pastouralo, Flor de Véuno, col·lecció de poesies; La Pésto de Marsiho, Plueio d'Estella, Rousari d'amour (Marsella, 1906), col·lecció de poesies dividides entres parts, notable per la passió i veritat, i que va ser traduïda al portuguès. A més se li deu: J. Roumanille (París, 1894), una col·lecció de proverbis i locucions provençals i una traducció de L'Atlàntida, de Verdaguer (1888).
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 197 (ISBN 84 239-4536-7)