Abadia de Sant Policarp
L'abadia de Sant Policarp és una abadia benedictina del segle xi, situada al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.[1]
Abadia de Sant Policarp | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Part de | Vestigis d'abadia i el seu aqüeducte | |||
Construcció | segle XI | |||
Dedicat a | Policarp d'Esmirna | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Policarpi (França) | |||
| ||||
Monument històric catalogat | ||||
Data | 22 juliol 1913 | |||
Identificador | PA00102894 | |||
Fou un establiment religiós de la diòcesi de Narbona. La va fundar un noble de nom Attala, segurament originari de l'actual territori de Catalunya, que no volia viure sota domini sarraí i es va desplaçar a l'altre costat dels Pirineus amb els seus criats i serfs establint-se al Rasès. Per la seva pietat va restaurar diverses esglésies que els musulmans havien destruït i finalment va fundar un monestir sota l'advocació de Sant Policarp. Carlemany va confirmar aquesta fundació i li va fer donació de tot el terreny inculte a la rodalia (el diploma carolingi referit a aquesta abadia està falsificat). Attala fou el primer abat. No se sap si era el mateix Attala que fou abat del monestir de la Grassa successor de Nebridi.[2]
Referències
modifica- ↑ Referència n. PA00102894, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
- ↑ Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)).