Abadia de Sant Policarp

L'abadia de Sant Policarp és una abadia benedictina del segle xi, situada al municipi de Sant Policarpi (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.[1]

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Sant Policarp
Imatge
Vista exterior de l'església abacial
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deVestigis d'abadia i el seu aqüeducte Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI
Dedicat aPolicarp d'Esmirna Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Policarpi (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 02′ 28″ N, 2° 17′ 25″ E / 43.0411°N,2.29029°E / 43.0411; 2.29029
Monument històric catalogat
Data22 juliol 1913
IdentificadorPA00102894

Fou un establiment religiós de la diòcesi de Narbona. La va fundar un noble de nom Attala, segurament originari de l'actual territori de Catalunya, que no volia viure sota domini sarraí i es va desplaçar a l'altre costat dels Pirineus amb els seus criats i serfs establint-se al Rasès. Per la seva pietat va restaurar diverses esglésies que els musulmans havien destruït i finalment va fundar un monestir sota l'advocació de Sant Policarp. Carlemany va confirmar aquesta fundació i li va fer donació de tot el terreny inculte a la rodalia (el diploma carolingi referit a aquesta abadia està falsificat). Attala fou el primer abat. No se sap si era el mateix Attala que fou abat del monestir de la Grassa successor de Nebridi.[2]

Referències

modifica
  1. Referència n. PA00102894, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  2. Devic, Claude; Vaissette, Joseph. Histoire générale de Languedoc (en francès). Tolosa: Édouard Privat llibreter editor, 1872 (Vegeu altres edicions a Google Books Vol. 1 (1840), Vol. 2 (1840), Vol. 3 (1841), Vol. 4 (1749), Vol. 5 (1842), Vol. 6 (1843), Vol. 7 (1843), Vol. 8 (1844), Vol. 9 (1845)). 

Vegeu també

modifica