Viquipèdia

Usuari:Betlem C. Bel/proves: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
= Paquita Cruz Puntero =
Paquita Cruz Puntero ([[San Clemente (Conca)|San Clemente]], 22 de febrer de [[1939]] - [[Rubí]], 15 de desembre de 2021). "Nena de la presó", activista republicana, feminista i antifeixista catalana, coneguda com Paqui Cruz, també com Paquita la Dinamitera (en al·lusió a [[Rosario Sánchez Mora|Rosario Dinamitera]]). Membre activa del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]], després del [[Partit Comunista de Catalunya]] i, més endavant d'[[Esquerra Unida i Alternativa]], fou una de les [[Querella argentina contra els crims del franquisme|querellants a Argentina contra els crims del franquisme]].
 
== Biografia ==
Paqui Cruz va néixer el 22 de febrer de 1939 a San Clemente (Cuenca). Filla de Francisca Puntero López, treballadora del camp i presidenta del col·lectiu de dones del sindicat [[Unió General de Treballadors|UGT]] de Mota del Cuervo i d'Alejandro Cruz, camperol sense terra, voluntari per la República quan va esclatar la guerra civil i [[Comissari polític|Comissari Polític]] després de ser ferit en la guerra, el que va provocar el trasllat de la família a San Clemente, on va néixer Paqui Cruz, tercera filla de quatre germans.
 
Un cop acabada la guerra van retornar al poble de la família, on foren detinguts. El 7 de gener de 1940 Paqui Cruz es convertia així en una de les nenes de les presons franquistes. Les condicions a la [[Presó Central del Monasterio de Uclés]] (fam, amuntegament, manca d'higiene) van fer emmalaltir Francisca Puntero fins a la seva mort el 21 de juliol de 1940, el que va suposar el trasllat de la nena a la presó on era Alejandro Cruz. Aquest, però, va poder donar Paqui Cruz, a través de la reixa de la presó, a la seva germana Francisca. El seu pare fou indultat 9 anys després<ref>{{Ref-web|url=https://mesadecatalunyanoticies.blogspot.com/2019/12/cent-novena-concentracio-veritat.html|títol=Cent novena concentració Veritat, justícia i reparació. Novembres antifeixistes|consulta=19 juny 2022|editor=Mesa de Catalunya per la Memòria Històrica|data=3-12-2019}}</ref>.
 
Les dificultats per a trobar feina per a un repressaliat del règim franquista feren que el pare es dediqués a tasques diverses, entre elles l'estraperlo, i que els anys 60 emigressin a Catalunya, on va començar a militar al Partit Comunista de Catalunya (més endavant Esquerra Unida i Alternativa), a [[Comissions Obreres de Catalunya|Comissions Obreres]], i a les associacions veïnals dels barris on vivia amb el seu pare, primer a [[Terrassa]] i després i ja de forma definitiva, a Rubí<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cruz Punteros|nom=Francisca|article=Me llamaban la niña de la cárcel|publicació=Traumas. Niños de la guerra y del exilio|url=http://www.memoria-antifranquista.com/webvella/biblio/Traumas.pdf|pàgines=463-470|volum=vol. III|editorial=Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat}}</ref>. ▼
▲Les dificultats per a trobar feina per a un repressaliat del règim franquista feren que el pare es dediqués a tasques diverses, entre elles l'estraperlo, i que els anys 60 emigressin a Catalunya, on va començar a militar al Partit Comunista de Catalunya (més endavant Esquerra Unida i Alternativa), a [[Comissions Obreres de Catalunya|Comissions Obreres]], i a les associacions veïnals dels barris on vivia amb el seu pare, primer a [[Terrassa]] i després i ja de forma definitiva, a Rubí<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cruz Punteros|nom=Francisca|article=Me llamaban la niña de la cárcel|publicació=Traumas. Niños de la guerra y del exilio|url=http://www.memoria-antifranquista.com/webvella/biblio/Traumas.pdf|pàgines=463-470|volum=vol. III|editorial=Associació per a la memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat}}</ref>.
 
Juan Martínez Martínez, militant comunista com ella, fou el seu company des de finals dels 70. Tingueren dos fills: Quico i Toni Martínez Cruz.
 
Paqui Cruz va treballar a la ràdio, on cantava. Fou una de les fundadores, els anys 80, del Grup de Dones de Rubí (més endavant, a principis dels 2000, estigué entre les impulsores del Grup de Dones de Rubí Òvul). Fou part activa també al Casal d'Amistat amb Cuba "José Martí", de Rubí, i a l'Associació de Memòria Històrica i Democràtica Neus Català<ref>{{Ref-web|url=https://arxiujosepserradell.cat/paqui-cruz-el-cor-roig/|títol=Paqui Cruz "el cor roig"|consulta=19 juny 2022|editor=Manuel Moreno. Arxiu Josep Serradell.|data=16-12-2021}}</ref>. Fou molt activa a la Mesa de Catalunya per la memòria històrica, treballant per la denúncia del franquisme i la recuperació de la memòria històrica. Durant la seva vida prestà el seu testimoni en múltiples actes, acompanyà amb el seu cant molts dels actes de la mesa, sota el lema "veritat, justícia i reparació", però també concentracions feministes, sindicals, actes del partit on militava i molts d'altres<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=ItYenqhJRV8|títol=Paquita Cruz, Paquita Dinamitera|consulta=19 juny 2022|editor=Baix Republicà|data=25-11-2009}}</ref>. Fou una de les querellants a l'Argentina contra el règim del Franquisme, en el marc de la [https://xarxaquerellarcontrafranquismo.blogspot.com/ Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina].
 
El 3 de desembre de 2019 fou una de les homenatjades com a represaliada pel franquisme en l'acte que la Mesa de Catalunya per la Memòria Històrica feu a la seva ciutat, a Rubí<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=vE0hR1I-rDg&feature=emb_title|títol=Rubí ret homenatge als represaliats pel franquisme|consulta=19 juny 2022|editor=Rubí TV|data=3-12-2019}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.diariderubi.com/rubi-acull-un-emotiu-homenatge-a-les-victimes-del-franquisme/|títol=Rubí acull un emotiu homenatge a les víctimes del franquisme|consulta=19 juny 2022|editor=Diari de Rubí|data=2-12-2019}}</ref>. Poc després morí amb alzheimer, el desembre de 2021<ref>{{Ref-web|url=https://www.diariderubi.com/mor-la-rubinenca-paquita-cruz-historica-militant-antifranquista/|títol=Mor la rubinenca Paquita Cruz, històrica militant antifranquista|consulta=19 juny 2022|editor=Diari de Rubí|data=16-12-2021}}</ref>.
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Betlem_C._Bel/proves»