ARACELI MERINO FOTOBLOG

A vegades, quan esteu treballant, no teniu la sensació que hi ha algú que us està mirant?
Algunes mirades poden ser amables, però a vegades algunes son inquietants o fins i tot poden intimidar...!


Quan vas per aquests mons ja saps que et pots trobar tota mena de circumstàncies. Però el que ja és excessiu és que, a part de mirar-te amb cara de pocs amics, fins i tot et facin un llengot... !



Davant de tot plegat acabo pensant... no serà que la societat actual està perdent el respecte al gremi dels fotògrafs?

El proper diumenge 25 d'octubre 2015, els amics de l'Associació "Alguema Cultura" m'han proposat de conduir una altra sortida fotogràfica. Aquest cop es tracta d'una "Passejada fotogràfica pels Aiguamolls de l'Empordà".

Quin espai més genial per poder retratar la natura. Només cal que us fixeu en la foto superior per percebre la riquesa natural que es pot captar en una sola imatge... daines, ocells de tota mena, etc... les llums i els colors de tardor faran la resta.

En resum, si teniu ganes de contemplar ocells de tota mena en el seu habitat natural o intentar descobrir daines esplendoroses en plena època de festeig, l'octubre és un dels mesos amb més oportunitats de fer-ho. És amb aquesta intenció que el dia 25 d'octubre volem anar cap a l’Empordà a passejar fotogràficament pels seus preciosos aiguamolls. Serà una matinal (amb dinar opcional).

Els interessats en venir, com de costum, ja sabeu que trobareu més informació a: la web d'Alguema Cultural. No us ho perdeu!

P. D.
Places esgotades! (Només llista d'espera!)

Dotze metres d'alçada i trenta d'amplada son les proporcions d'aquesta cascada símbol del nord d'Islàndia, una de les més espectaculars per on l'aigua sembla caure de manera inesgotable. Segons les sagues medievals, quan Islàndia va proclamar la seva conversió al cristianisme a l'entorn de l'any 1000, es van tirar les imatges dels deus nòrdics en aquesta cascada. D'aquí el nom "Cascada dels deus".
En apropar-nos sentim com la seva força fa tremolar el terra que trepitgem.

Els focs de les "Santes" de Mataró són, com cada any, la nit del 27 de juliol a les 23.00h i esdevenen un dels punts centrals d'aquesta popular Festa Major farcida de música i tota mena d'activitats. Els focs, potser ja en el seu propi ADN, també porten implícita la invitació a intentar captar formes i colors que van evolucionant sobre el fons de la ciutat i el seu port marítim. La veritat és que la foto nocturna,  atrapa en tots els seus vessants! 

A part també vull aprofitar aquesta imatge per desitjar-vos que gaudiu intensament del temps de lleure, de les merescudes vacances, de la llum i l'alegria de l'estiu i, com no, de les meravelloses oportunitats per poder explorar els incomptables arguments fotogràfics que se'ns posaran per davant en les properes setmanes!

En resum... que gaudiu d'un bon estiu!

Estàvem preparant una sessió fotogràfica, a les tantes de la nit, al mig del Desert del Sahara... i van sorgir moments com aquest. Cada cop que les veig tinc la sensació que reflecteix l'esperit de la poètica inherent a la fotografia nocturna en estat pur.

Son moments irrepetibles!

Darrerament està clar que la fotografia nocturna ens enganxa a molts fotògrafs, tant aficionats com professionals, més quan arriben les nits plàcides de l'estiu en que sortir a fer fotos a la una o les dues de la matinada es fa fins i tot plaent després d'una dia de calor intensa.

L'Associació Alguema Cultural m'ha proposat una vegada més de fer una Sortida Taller...  aquesta vegada centrada en la fotografia nocturna: retratar Estels, la Via Làctia, etc...

La farem els propers dissabte 11 i diumenge 12 de juliol a la zona d'Àger i, a part de fer fotos sota els estels aprofitarem també per fer una visita nocturna a l'Observatori d'Àger i algunes cosetes més...!

Només us cal una càmera reflex, un trípode, si teniu un disparador i ganes de passar-ho molt bé. Repassarem l'A-B-C de la tècnica fotogràfica nocturna, alguns consells, truquets i... som-hi!

Si us vé de gust compartir aquesta experiència trobareu més informació i com apuntar-vos en aquesta pàgina de l'Associació Alguema Cultural

PLACES ESGOTADES!!!

Quan avui m'he assabentat del terratrèmol del Nepal quasi no m'ho podia creure. Intensitat de 7,9 a l'escala de Richter per a una població majoritàriament molt pobre que ocupa edificis molt vells i quasi sempre d'una fragilitat quasi de paper. Les notícies a l'entorn de les desgràcies humanes han crescut de manera exponencial en només 24 hores.

Nepal és un país intens i acollidor on els diners de la gran quantitat de turisme (principalment excursionista i religiós) semblen no revertir excessivament en la població repartida entre l'hinduisme i el budisme. També aquesta dicotomia es deixa veure en l'aspecte dels seus habitants que sovint mostren trets com els ulls estirats del tipus xinesc barrejats amb la pell fosca pròpia dels indis. També les seves fronteres toquen pel nord amb la Xina (i el Tibet) i pel Sud amb l'Índia. Pel nord amb les muntanyes de l'Himàlaia i pel sud amb la jungla. País efectivament de constrastos.


No deixo de recordar l'impacte que l'estiu passat em varen deixar els dies que vaig passar-hi durant el mes d'agost. Al Nepal tot s'hi mostra sempre molt intens. Des de la presència humana fins a les seves impressionants muntanyes, passant per l'evocació del passat dels seus monuments històrics (alguns malauradament destruïts pel terratrèmol), la humitat intensa del temps dels monsons (que fins i tot entelava constantment les òptiques de la càmera) o les seves tradicions rituals a l'entorn de la vida i sobretot de la mort. A primer cop d'ull res sembla subtil en aquest indret de la terra. Tampoc el terratrèmol que ha colpit de valent la seva vida... i la nostra ànima. 

Ara, més que mai, estem al seu costat!



El terratrèmol ha causat diferents allaus de neu a les muntanyes de l'Himàlaia incloent l'Everest, el cim del món (8848 m.), que podeu veure en aquesta imatge captada sota les primeres llums del matí des de la finestreta d'una avioneta (és el cim més alt situat al centre-esquerra de la imatge). 

Una vegada més, i ja en van vuit, aquest d'abril he volgut recordar la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008, quan després de visitar l'antic poble de Sau (Osona), aleshores emergit entre les aigües arran d'una profunda sequera, vaig decidir encetar aquest blog. D'aquesta manera he seguit mantenint aquesta tradició estrictament personal, convertint-la en una activitat cíclica. Els silencis de tots aquests capvespres i la singularitat de les diferents llums que s'hi han anat mostrant han esdevingut sempre un entorn perfecte per fer balanç de passat i pensar desitjos de futur. Ja veieu que Sau és també una excusa peculiar per a la celebració d'aniversari que he anat repetint el 2009, el 2010, el 2011, el 2012 el 2013, el 2014 i enguany, que no ha estat cap excepció. Una serena i contemplativa llum de tarda ens obsequiava aquests reflexos sobre l'aigua. A part, el nivell de l'embassament estava a més del 90%, potser el més alt que recordo haver vist. Curiosament també ha estat per a mi un dels anys més intensos d'activitat fotogràfica: Classes, sortides, tallers, sessions, etc... potser per això també he estat una mica menys activa a les xarxes socials.

Suposo que s'intueix, però us confesso  que sóc feliç amb una càmera a la ma, sempre a la recerca de llums, paisatges, persones i moments preciosos que reviuen en contemplar-los al monitor de l'ordinador. Però també ho sóc quan tinc l'oportunitat de compartir la meva feina, experiència i entusiasme a través de les diferents activitats que podreu trobar anunciades a la secció "Cursos, tallers, Exposicions" d'aquest bloc, a Facebook i de tant en tant al Twitter.

El 2016 ja està anotada la cita amb Sau el dia 9 d'abril. Serà dissabte. Si res no ho impedeix allà em tindreu, amb el mateix esperit de llibertat del primer dia.

Era a primera hora del matí tot passejant pel Parc Reial Łazienki (Łazienki Królewskie), el parc públic més gran de Varsòvia. En els primers dies d'abril, rondant els zero graus i amb volves de neu que queien de forma intermitent, era clar que la primavera encara no havia arribat a Polònia. Això, però, no semblava importar-li gaire al simpàtic esquirol que mentre esmorzava tranquil·lament es va mostrar així de natural davant de la càmera.

Després de diferents estades al Delta de l'Ebre i d'haver pogut tenir llums increïbles, reflexes de somni, horitzons infinits i proximitat amb la gran diversitat d'ocells del seu parc natural, ja només em va faltar que aquest nodrit grup de Territs em passes pel costat just quan anava amb el teleobjectiu intentant retratar flamencs. Em vaig esperar un instant i...voilà!

Alguns racons del Delta son un veritable paradís per als fotògrafs on llum i vida s'insereixen en una particular fórmula amb premisses com els moments efímers barrejats amb l'abraçada del vent i la pèrdua de la percepció del temps, deixant com a únics referents temporals el capvespre i la sortida del sol.

Un lloc perfecte per entendre la mateixa essència de la fotografia!

P. D.
Els amics del Web BCN Photobloggers han triat aquesta foto com a "Foto de la setmana".
Moltes gràcies de tot cor!


Sortida fotogràfica al Delta de l'Ebre
ÚLTIMES PLACES!!!
Cap de setmana del 21 i 22 de febrer.
Organitza: Associació Alguema Cultural
Web d'Informació: Alguema Cultural
Correu electrònic: acabanelles@gmail.com

Una capvespre prematur típic d'hivern, serè, indolent, solitari, en que fins i tot el vent callava. Només vaig lamentar que el temps passés tant ràpid. És en moments així quan les llums extremes del Delta de l'Ebre propicien una veritable catarsi fotogràfica. I no és inusual. A vegades fins i tot penso que el Delta ens fa bons a tots els fotògrafs que ens hi apropem.

Ho voleu comprovar?

El cap de setmana del 21 i 22 de febrer fem una Sortida fotogràfica al Delta de l'Ebre, organitzada novament per l'Associació Alguema Cultural, per aprofitar les seves llums més especials, sobretot en les hores extremes del dia. Si us ve de gust trobareu més informació en aquesta pàgina:

Web: Alguema Cultural
Correu electrònic: acabanelles@gmail.com