© Araceli Merino, Port de Fuglafjordur, Illes Fèroe (Dinamarca), Agost 2013
Nikon D800, Nikkor 24-70
En les darreres setmanes, arran del curs fet sobre Photoshop, he sovintejat moltes converses a l'entorn de les tècniques de revelat, el rang dinàmic dels HDR, les modes i les inevitables opinions a favor i en contra de les diferents tendències. En els tractats d'interpretació de la música dels segles XVII i XVIII, quan es parla dels criteris d'ornamentació i improvisació aplicables, la recomanació final de molts teòrics acaba sent "el bon gust". Clar que ningú especifica que és això exactament. Nikon D800, Nikkor 24-70
Parlant de fotografia, penso que en un moment com l'actual en que la tecnologia ens permet tantes opcions diverses en l'ús de la càmera així com en el revelat amb l'ordinador, seria molt interessant recuperar aquella vella premissa dels tractats musicals del barroc i aplicar el bon gust que ens permetés emprar de la manera més adequada totes les eines que tenim a l'hora de fer i revelar fotografia. Però com que al segle XXI seguim sense saber que és exactament el bon gust, aleshores el criteri final acaba sent, com en el segle XVIII, el que aplica cadascú. Davant de la fotografia d'alt rang dinàmic (HDR) no se si mai arribarà a existir un consens més o menys general. Potser tampoc fa falta. N'hi ha prou amb si us agrada o no.