ARACELI MERINO FOTOBLOG

Aquest 9 d'abril de 2023... Sau ha tornat al meu blog!

El confinament va ser el responsable, aquests darrers anys 2020 a 22, de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any. Per mi representa l'evocació del record d'aquell 9 d'abril de 2008 en que la sequera havia fet  que l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. La imatge superior és el darrer record captat en sortir-ne fa 15 anys. Amb ella vaig inaugurar aquest blog. A partir d'aleshores he seguit retrobant Sau puntualment tots els abrils fins el moment del confinament.

Aquest 2023 el vàrem començar amb nivells de sequera propers als de fa 15 anys. És per això que, tot anticipant la data, a principis de febrer vaig retornar a Sau. Aquest cop, amb llum de dia, vaig captar la mateixa escena, compartint-la amb vosaltres de forma comparada. Dues instantànies separades per 15 anys.

Ara ja només falta que, com en aquella primavera, la pluja torni a omplir d'aigua el pantà deixant que només es vegi la punta del campanar de l'església de Sant Romà.

No se m'acut una millor manera de celebrar el meu aniversari. El dia va començar emboirat, però finalment va sortir el sol. Ja només era qüestió d'esperar... Una immensa sensació de pau va embolcallar aquella experiència contemplativa des del cel. Inoblidable!

Poques coses a dir. Un moment molt especial en un lloc molt especial. Les Bardenas reales s'han convertit en un racó de la natura que m'agrada retrobar sempre que puc.

©Araceli Merino. Prop de Puigcerdà (La Cerdanya). Juny 2021. 

Nikon D810, Nikkor 14-24

 

Us agradaria fer una foto com aquesta? 

(O com d'altres que trobareu en aquest mateix blog).

Els propers dijous 15 de juliol i divendres 16 de juliol, dins de la "Universitat d'Estiu de Puigcerdà Ramon Llull 2021", i organitzada per l'Aucer, faré un nou "Taller de fotografia Nocturna" sota el títol "Fotografiant estels".

La fotografia nocturna és una de les branques més apassionants del món de la fotografia. Vaja, que ens enganxa! i molt!

En aquest taller aprendrem a fotografiar estels fixes i la Via Làctia, estels en moviment formant una Circumpolar o “Star trail”. També, com ens influeix la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com el material mes adient que necessitarem. Acabarem aprenent el processat i acoblament de les imatges.

Si voleu més informació la trobareu clicant en aquest enllaç: "Taller de fotografia nocturna a la Universitat d'estiu de Puigcerdà".

Si us ve de gust, aquí estarem!

 

Aquest 9 d'abril de 2021... Sau, tampoc va poder ser!

El confinament comarcal ha estat aquesta vegada el responsable de no poder assistir puntualment a la cita amb Sau de cada any, tot recordant aquell 2008 en que, el que ens preocupava era la manca d'aigua. La sequera va fer aleshores que, fins i tot, l'antic poble de Sau emergís de les aigües del pantà. 

Segueixo volen retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i la darrera vegada presencial el 2019, en mig d'una pluja intensa.

Enguany, com l'any passat, la foto que us mostro és del meu arxiu. Un mar de núvols, com el confinament, ens impedeixen veure el pantà de Sau que és a sota.

Novament, només em queda desitjar que el proper 9 d'abril, que el 2022 caurà en dissabte, ens sigui més propici. Toquem ferro!

En el cor del poblat abandonat d'Adar s'hi aixeca aquest Arc de diafragma que fa 3,60 m d'alçada i 6,30 de llum. És l'única resta que ha sobreviscut d'un antic edifici de finals del segle XV i que de mica en mica va esdevenint un lloc més de culte per a tots els aimants de la fotografia. Aquella nit ventosa d'octubre el cel es va obrir una estona... la suficient per fer la foto.

Pot sonar retòric i repetitiu, però poques vegades el desig d'un feliç 2021 ha estat tant sincer i compartit! Tant de bo, el proper Nadal torni a ser retòric i repetitiu... seria signe de "normalitat". 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt! 

Tenim per davant moltes fotos per fer i compartir.

Una mirada noctàmbula i corprenedora del Pont medieval de Llierca, documentat ja al segle XIV. La resta... una nit plàcida d'estiu i unes hores esperant la posició òptima de la Via Làctia, però em sembla que va valer la pena. 

La nit, un espectacle imponent i monumental, sobretot quan la Via Làctia emmarca un paisatge de gran bellesa serena, com aquest far inaugurat l'any 1913 i que encara segueix emetent el seu senyal lluminós per a vaixells... i fotògrafs noctàmbuls.

Aquest 9 d'abril de 2020... Sau, no va poder ser!
El confinament general decretat per les autoritats, prou que ho sabeu, fa que des de meitats de març no puguem sortir de casa.

Aquell 2008 el que ens preocupava era la manca d'aigua. Fins i tot, l'antic poble de Sau va emergir de les aigües del pantà gràcies a la sequera. 12 anys després l'aigua torna a omplir el pantà, clar que aquesta vegada no ho he pogut veure. Ha passat un cicle complet de 12 anys i la roda sembla tornar a començar. Després de la sequera del 2008 va venir una crisi econòmica important... i ara?

Sé que tinc ganes de retrobar Sau. Tant pel que és, com pel que per a mi representa. Entre altres coses, l'inici d'aquest blog la tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. i la petita tradició que va seguir el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, el 2017, el 2018 i el darrer 2019, en mig d'una pluja intensa.

Desitjo de tot cor que el proper 9 d'abril, que serà un divendres, el destí ens somrigui a tots, que puguem tornar a Sau i que, a més, ens regali unes llums tant maques com les del 2010, que és quan vaig fer la foto que avui he recuperat del meu arxiu. Va ser amb l'entranyable Olympus E-3, en aquell moment, companya de grans aventures fotogràfiques.

Tornarem a sortir i tornarem a fer fotos envoltats de natura!

A part de ser el llac navegable mes alt del món, el Titicaca també es fronterer entre Bolívia i Perú i està habitat per diferents comunitats indígenes majoritàriament de les ètnies Urus. A quasi 4000 metres d'alçada es respira diferent i tot es fa més a poc a poc, particularment els que venim de fora. Però les mares fan de mares, com a tot arreu. Això si, amb els seus vestits acolorits característics, reminiscència dels temps precolombins.

En aquests dies de confinament general, a causa del corona-virus Covid-19, és quan el record d'aquella llum i aquell silenci, que preludiaven una tempesta de sorra al mig del desert, retornen amb intensitat, per parlar-nos de natura, de bellesa, de llibertat. Records irrepetibles com els que ens porten la majoria de fotos. Quan les retrobem, ens fan oblidar la resta...

Segueixo amb la meva passió pels diferents vessants de la fotografia nocturna. Ja em coneixeu! Però aquesta vegada us he de confessar que havia anat als Aiguamolls de l'Empordà a captar Daines, flamencs, etc... . Al final, se'm va fer de nit. La dansa dels Estornells al voltant de la lluna plena va ser un espectacle irresistible. Segur que, a més d'un el farà pensar en alguna pel·lícula de Hitchcock.

No fa gaire, parlant amb alguns amics fotògrafs, varem coincidir que a tots els que ens agrada la fotografia nocturna som amants dels extrems... les nits de lluna plena i les de lluna nova. Les dues ens permeten captar imatges fantàstisques, sobretot a l'estiu! Ja falta menys!

En el temps fred, és tot un espectacle veure les migracions de les grues, sobretot entre el desembre i el febrer. Precisament la "Laguna de Gallocanta", propera a Daroca (Aragó), és un punt de guaita màgic i privilegiat. Fa poc, hi vam passar uns dies fantàstics, plens de fotos meravelloses, amb la gent d'Alguema Cultural. Hi tornarem!

Poca cosa a dir quan arriba la tardor. És un dels moments més bonics per a la fotografia de natura. En els darrers anys, però, tinc la impressió que els tons ocres tant característics son menys intensos i més efímers, com si la tardor s'anés esvaint cada vegada més donant pas a una mena d'hivern prematur.  Pot ser un efecte del canvi climàtic? No em vull posar pessimista i menys davant paisatges tant preciosos com aquests de Santa Fe del Montseny.

La ruta per la vall del riu Draa és segurament el camí més maco del Marroc, un cop passada la serralada de l'Atles i ja a les portes del desert... del Sahara.

De dia predominen els paisatges secs, àrids. De cop, però, el riu permet el miracle d'aquest palmerar.  Ja de nit, els estels i la via làctia es mostren amb tota la seva opulència. La manca de contaminació lumínica és un veritable regal per a tots els que estimem la fotografia nocturna.

Les llums del desert segueixen vives a cadascuna de les imatges que vam captar i a la nostra ànima.

Els anys van passant, les circumstàncies canvien, però ja sabeu que no deixo de recordar aquella tarda del dimecres 9 d'abril de 2008. L'atzar de visitar en plena sequera extrema l'antic poble de Sau (Osona) que  aleshores havia emergit totalment d'entre les aigües, va ser el detonant d'aquest blog. Ha plogut força des d'aleshores i, com veieu, també va ploure aquesta melangiosa tarda d'abril en que, per 12a. vegada, vaig repetir el meu ritual. La cita amb Sau manté intacta l'excusa personal de celebració d'aniversari que de forma ininterrompuda he seguit el 2009, el 2010, el 2011, el 2012, el 2013, el 2014, el 2015, el 2016, 2017, 2018 i aquest 2019, fins i tot sota l'intens aiguat que queia. És bon senyal, naturalment. El nivell de l'aigua era generós. Fins i tot es feia inimaginable el retorn d'una sequera com l'esmentada.

El dia era francament rúfol i per a mi poc inspirador. Però la indolència d'aquella tarda solitària, amarada de la serena contemplació de l'aigua caient sobre el llac, em van deixar el record intens del so seré i rítmic de les gotes caient sobre el vidre del cotxe, que va culminar amb un bonic arc de Sant Martí que em va acomiadar just quan sortia de la vall.

Us deixo la foto que millor reflecteix aquell record. Entre les gotes del vidre s'albira molt subtilment la punta del campanar de la submergida església de Sant Romà. Però no busqueu en aquesta foto un reflex de l'estat d'ànim, ja que segueixo molt engrescada en projectes diversos que, com ja he dit en altres ocasions, segueixen sent molt engrescadors. 

Gràcies una vegada més a tots els que em seguiu acompanyant, d'una manera o altra. És genial que seguim caminant plegats... que seguim fotografiant!

Efectivament, no és una espècie autòctona. El Coipú és un mamífer rosegador originari de Sud-Amèrica. Forma part de la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa. Però aquest llengot que em va dedicar, mentre me l'estava mirant, va ser tota una temptació a prémer l'obturador de la càmera... i aquí el teniu!

No fa gaires anys que vaig visitar per primera vegada, i quasi per atzar, els camps al voltant d'Aitona, en el temps de l'esplendorosa floració dels presseguers. Aleshores només s'hi veien uns quants excursionistes, algun fotògraf i poc més. L'esclat de colors, intents però efímer, és un espectacle enlluernador en aquesta plana. Una preciosa oportunitat per a jugar amb angles, colors i llums que no m'he volgut perdre des d'aquella primera vegada.
Enguany hi he tornat conduint una sortida fotogràfica promoguda per "Alguema Cultural". Un grup humà fantàstic que, a més, varem coincidir amb un dia esplèndid i el moment de màxima floració.
En resum, és una cita totalment parangonable a la de les Lavandes de Provença (França) o el cirerers de la Vall del Jerte (Extremadura) que val la pena anotar a les nostres agendes futures.

Va ser un fred capvespre d'hivern, amb una preciosa llum de posta. Esperàvem que es fes de nit per fer una sessió de fotografia nocturna. El temps va passa volant.

Àfrica atrapa! 

Si, ja se que s'ha dit molt, però és veritat. Racionalitzar el perquè no és fàcil, però una vegada més s'ha acomplert. 

Aquest cop ha estat a Etiòpia!. 

La intensitat dels moments viscuts, els seus monuments mil·lenaris, les singularitats diverses de la seva cultura, les tradicions ancestrals, la natura, la llum, els colors i, en mig de la precarietat, el seu extraordinari somriure. Novament vaig tornar amb uns quants Gigabytes de fotos i amb molts records que no s'esborren, però no m'estendré més en descripcions. Com sempre son les seves mirades les que ens ho diuen tot.

Les precioses llums nòrdiques d'or i argent d'aquest paisatge evoquen els grans moments que la fotografia sempre ens regala. Aprofitant l'arribada de les festes nadalenques i del nou any, jo vull desitjar-vos que aquest 2019 us porti molts grans moments plens de bona llum.
Bones Festes!

En tots aquests anys m'he fet un tip de fer retrats, però cap vegada ha sigut tant especial com aquest.
Us presento l'Arlet, a les mans dels seus pares.
És la meva neta!

Totes les estacions tenen el seu argument fotogràfic. L'estiu, a més, ens dóna una temperatura més agradable, noves oportunitats i més de temps. A part, els aimants de la fotografia nocturna sabem que també és quan la Via Làctia es pot veure en plenitud. Cal aprofitar-ho!

Per cert, el planeta que es veu a l'esquerra és Mart.

Gaudiu d'unes bones vacances!

Qui no ha aixecat la mirada per contemplar la immensitat de la nit?
Qui no s’ha quedat fascinat mirant un cel estrellat? 

Dins dels seus cursos d'estiu, la UdL (Universitat de Lleida) m'ha proposat de fer un curs aquest juliol a la Seu d'Urgell que ens animi a agafar l'equip fotogràfic i perdre la por a fer-lo servir de nit i aconseguir unes fotografies sorprenents. Aprendrem a fotografiar les estrelles, el seu moviment (Circumpolar o Star Trail) i la Via làctia.

També veurem com hi influeixen la llum de la lluna o la contaminació lumínica, així com quin és el material més adequat que necessitarem. Acabarem el curs amb el processament i la post-producció de les imatges. 

 El Curs s'adreça a aficionats a la fotografia que vulguin aprendre a fer fotografia nocturna. 

Curs "Fotografiant Estels" 
Dies: Dimecres 18 i dijous 19 de juliol de 2018 
Durada: 10 hores lectives (incloent sortida pràctica nocturna) 
Espai (Sessions teòriques): Centre Cultural les Monges. Avinguda Joan Garriga i Massó, 7. La Seu d’Urgell. 

Més informació i inscripcions: Pàgina dels cursos d'estiu de la UdL

Els atzars son moltes vegades la salsa de la fotografia. 

Aquella nit de març l'aurora boreal va voler dialogar amb la Via làctia i allà érem, a punt, per aprofitar l'ocasió. Fins i tot, per uns instants, ens varem oblidar del fred islandès. Vuit graus sota zero de temperatura que feia en aquell moment. Res com tenir l'oportunitat de gaudir dels grans moments fotogràfics.

Al fons hi ha llum. Una llum molt especial. Màgica!
Al fons sempre hi ha la llum de la il·lusió i de l'esperança.

Bones festes i sobretot un Feliç 2018, ple de llum per a tothom!!!

Feia temps que a l'Associació Alguema Cultural els estaven demanant d'organitzar un anada fotogràfica a ISLÀNDIA, veritable paradís per a la fotografia, a un preu el més raonable possible. Doncs aquí arriba la proposta. 

Hi anirem del dissabte 10 al dimarts 13 de Març 2018
Volem fer moltes fotos i molt xules, però sobretot ho hem pensat de cara a la cerca de les Aurores Boreals.

De cara a mantenir el bon preu, la data límit de les inscripcions és molt immediata: el divendres 8 de desembre.

Tota la informació i inscripcions clicant aquí.
o escrivint aquí: acabanelles@gmail.com

Us animeu...?

Gaztelugatxe és el nom d'aquest illot proper a la població de Bermeo. Qui no recorda aquest topònim basc sovint també l'anomena San Juan de Bermeo. Ja veieu que està unit al continent per un pont de dos arcs així com també la petita ermita que hi ha sobre l'illa, dedicada a Sant Joan i que data del segle X, encara que alguns descobriments recents ja en parlen al segle IX. La paraula Gaztelugatxe (segons la Viquipèdia) prové del basc gaztelu , que vol dir "castell", i gaitz, que vol dir "difícil", "perillós", "terrible"... Es podria traduir com a "Castell perillós".

Aconseguir-hi bones llums no és fàcil, per la climatologia habitual del lloc. A més, el camí per arribar-hi inclou el darrers 1300 metres d'incòmodes pujades i baixades a peu. Però ja veieu que el lloc s'ho val. Avís a fotògrafs: des que aquest llogaret ha aparegut en alguna sèrie televisiva i s'hi ha casat alguna celebritat, s'ha tornat molt concorregut, especialment a l'estiu. Probablement gaudireu més d'una sessió fotogràfica si la feu per la tardor o la primavera.